Bio natilles de civada i fruites del bosc

Aquest mes d’agost he anat cercant maneres de seguir menjant deliciós i nutritiu malgrat que hagi passat gairebé tot el temps viatjant. Un dels esmorzars que vaig preparar quan era a Chantada, Galícia, varen ser unes natilles amb aires pretardorencs (es va posar a ploure i va refrescar força) fetes amb llet de civada (durant les vacances he fet una excepció i n’he comprat un parell de brics), sàlvia hispànica (txia), canyella, vainilla, lúcuma i maduixa en pols i móres negres i blanques i nabius vermells deshidratats . 

Anuncis

Amanida viva a les Canàries

A Fuerteventura inicialment no va ser fàcil aconseguir productes bio, fins que vàrem descobrir un projecte empresarial familiar preciós (www.verdeaurora.com) que se centra en el biocultiu de l’aloe barbadensis, d’oliveres de Picual i d’Arbequina, essencialment. Allà hi vam conèixer l’Aurora, una persona excepcional que ens va parlar del mercat de la Biosfera, a Puerto del Rosario. Abans de conèixer-ne l’existència, però, ens vàrem haver de conformar amb fruita i vegetals d’agricultura no ecològica, especialment tot allò que era fresc.

Un dels nostres sopars d’amanida va consistir en unes fulles de ruca, tres varietats de tomàquets cirera, un mango ben dolç, un alvocat ben madur, mig pebrot vermell, una mica de ceba, panses, all deshidratat, pebre negre acabat de moldre, julivert, herbes de Provença, el suc de mitja llimona, crema de vinagre balsàmic de Mòdena i oli d’oliva verge extra. Una delícia! 🙂

Bio amanida de cigrons amb salsa de sèsam

Com comentava fa uns dies, aquest mes d’agost estic viatjant molt i els pots de llegums cuits bio estan sent un excel·lent recurs per a mi a l’hora de preparar amanides veganes molt nutritives, digestives i delicioses.

En aquest cas, es tracta de cigrons amb cogombre, tomàquet, pebrot, pastanaga i alvocat. La salsa porta pasta de sèsam amb algues, oli d’oliva verge extra, un xic de tamari, julivert deshidratat, pebre negre acabat de moldre i una mica d’aigua mineral.

Bio amanida mediterrània de llenties

Aquestes darreres setmanes no he parat gaire de viatjar i una solució ràpida i senzilla a l’hora de menjar fora de casa meva ha estat comprar llegums cuits i fruita, verdura i hortalisses fresques (tot bio). Aquesta bio amanida mediterrània porta llenties cuites i la resta són vegetals crus (tomàquet, pastanaga, cogombre, pebrot vermell i alvocat) tallats i macerats amb suc de llimona, oli d’oliva verge extra i herbes com ara l’orenga, el julivert i la menta. Les panses donen un gustet dolç al plat, el decoren i ens alimenten. :-)k

Bio batut viu de plàtan, pera i iogurt de coco

Acabada de tornar de Madrid després d’un viatge en AVE, he dut una pera i un plàtan que demanen a crits que me’ls mengi i a la nevera encara em queda una mica de iogurt de coco. Així doncs, decideixo preparar-me un bio batut viu de plàtan i pera (amb pell) molt madurs, iogurt de coco i aigua osmotitzada amb lúcuma, canyella i vainilla en pols. Súper dolç i deliciós!

Bio plat d’ “embolica que fa fort”

De vegades, ens fiquem en uns embolics relacionals que mai no hauríem pogut imaginar ni en el pitjor dels nostres malsons… Refent-me a poc a poc d’un d’aquests embolics i tornant d’Alacant, on fa ben poc vaig passar uns dies indescriptiblement potents gràcies a la preciosa i profunda presència d’una parella molt estimada i de les seves esplèndides filletes, en arribar a casa em vaig trobar amb una nevera quasi del tot buida i vaig haver de fer servir l’enginy i la creativitat per preparar-me quelcom ràpid, nutritiu i deliciós gràcies a la combinació d’un parell de receptes que recordo de la Kijimuna’s Kitchen i de l’Eva Roca Solà, de Crudivegània/Bionèctar.

Embolica que fa fort

Amb el suc i la polpa d’una llimona que corria pel frigorífic, un parell de remolatxes petites oblidades al fons de la nevera i una tasseta de pipes de gira-sol (que havia deixat remullant-se i que m’havia descuidat d’utilitzar després d’escórrer-les) vaig preparar una mena de paté (afegint-hi nou moscada i una barreja de cinc pebres acabats de moldre, julivert deshidratat,  coriandre en pols, comí, flocs d’algues, tamari, oli d’oliva verge extra i llevat nutricional) que vaig “embolicar” amb uns discos de paper d’arròs integral cuit al vapor degudament rehidratats (es fan servir molt a Àsia). La decoració final la vaig fer amb uns rajolins d’oli d’oliva verge extra, llevat nutricional i reishi en pols.

Bio amanida viva a l’estil grec (versió semitropical)

Bio amanida viva a l’estil grec (versió semitropical): tomàquet, cogombre, pinyons, panses i l’element “tropical”, és a dir l’alvocat; oli d’oliva verge extra, tamari, barreja de cinc pebres acabats de moldre; julivert, orenga, marduix i alfàbrega deshidratats.

Bio amanida viva refrescant dolça i salada

Bio amanida viva refrescant dolça i salada d’endívies, mango, cogombre, tomàquet, pebrot verd, alvocat, llavors de cànem, oli d’oliva verge extra, tamari, barreja de cinc pebres acabats de moldre i julivert deshidratat.


Bio iogurt viu de coco i plàtan amb poma

Aquest bio iogurt viu de coco i plàtan de Canàries triturats tots dos juntets amb canyella i vainilla en pols, presentat amb trossets de poma golden, fajol germinat i deshidratat i nibs de cacau (llavors de cacau crues, deshidratades i triturades a trossets) se m’ha acudit gràcies a un plàtan que estava taaan madur que era a la nevera perquè no acabés desfet i “atacat” per qualsevol insecte llaminer. 😉

El iogurt de coco el faig així: obro un coco fresc (com que acostumen a venir de països com ara Tailàndia, per una qüestió de consciència ecològica i mediambiental, procuro adquirir-ne un per setmana com a molt), en faig servir l’aigua i la polpa (la closca la utilitzo com a contenidor de matèria orgànica en lloc d’una bossa); trituro amb un robot de cuina l’aigua i la polpa del coco amb un parell de cullerades del iogurt anterior que vaig preparar fa una o dues setmanes i la barreja la deixo a 37 graus donant voltes durant cinc minuts dins el got del robot de cuina. Després poso la barreja en pots de vidre ben tancats i els deixo unes 12h a temperatura ambient, evitant que els toqui el sol. Després deso (del verb desar 😉 ) els pots a la nevera i sempre en conservo l’equivalent a dues cullerades per tal de poder preparar el següent iogurt. Si no es disposa de iogurt de coco preparat a casa, es pot comprar un producte de la marca A. Vogel, per exemple, que són lactobacils en pols. Si es prefereix el kèfir, existeix un altre producte per fer-lo de la mateixa marca indicada anteriorment (utilitzeu el cercador del blog i hi trobareu més articles sobre “iogurt” i “kèfir”). El procediment és el mateix que el de l’elaboració del iogurt (a l’hivern, però, acostumo a deixar-lo fora de la nevera entre 24 i 48 hores). Quan obriu els pots tant de iogurt com de kèfir, notareu que fan un sorollet. És bon senyal. Són els bacteris, que estan ben desperts i en plena activitat! 🙂